-JOSEP LLUÍS I FALCÓ-
ELS CINEMES DE
SANT ANDREU
PROPÒSIT
Aquesta pàgina neix a la tardor del 2013 amb un propòsit clarament didàctic, per tal de poder ser utilizada per l'alumnat de les meves classes, tant a la Universitat de Barcelona, com a la Universitat Internacional de Catalunya.
Els textos i les imatges que contè aquesta web, juntament amb les explicacions a peu de carrer que faig als meus alumnes, vol concienciar-los de l'existència, al llarg de la Història, de tot allò que no acostuma a sortir als manuals, i que explica bona part de la nostra manera de fer i ser.
El vehicle per fer això podria ser qualsevol; però donada la meva especialització en l'àmbit audiovisual, és l'exhibició cinematogràfica al barri de Sant Andreu, des de la perspectiva de la quotidianeitat, però sense deixar de banda el rigor.
"Qui estima la vida, estima el cinema", deia un popular eslògan emprat a França per promocionar l'assistència a les sales de projecció. Fent-hi un símil, no ens costaría gens apropiar-nos d'aquesta frase promocional i, adaptant-la als nostres interessos, dir: "Qui estima el seu barri, estima els seus cinemes".
Roberto Lahuerta Melero. Cines de barrio. Sant Andreu, Horta-Guinardó, Nou barris (2013)
Anàvem al cinema de barri com aquell qui va a un país de somnis. Allà ens evadíem i, al mateix temps, maduràvem. Creixíem o minvàvem segons la intensitat de les ficcions. Era un lloc per distreure's, per a aprendre i fins i tot per a berenar. [...] El Somni ha canviat de signe, i la memòria, aquesta ramera, diposita sobre el passat una bellesa que ens commou. Així, doncs, els cinemes de barriada, els locals on vam aprendre a somniar, ens semblen paradissos bellíssims. Són com Atlàntides que mai no tornaran.
Terenci Moix. Pròleg del llibre Els cinemes de Barcelona (1995)
