La inauguració de l'Odeon el 1921 va ser tot un esdeveniment. Hi assistiren el cap superior de Policia, el tinent d'alcalde del districte de Sant Andreu, el cap de la Guardia Civil, l'empresari del Gran Teatre del Liceu, senyor Mestres, l'actor Jaume Borràs, i el dramaturg andreuenc Ignasi Iglesias, entre d'altres autoritats. La revista Arte y Cinematografía deia d'aquest local que era “de espléndidas proporciones, decorado con suma sobriedad y buen gusto.” Aquesta mateix publicació fa notar que a la inauguració, el propietari, el Sr. Antoni Rovira, “obsequió a los asistentes con pastas, champagne y habanos, y un quinteto amenizó el acto ejecutando bellas composiciones.” La presència de l'Odeon era tal que en els programes de mà dels anys 30 s'anomenava “El coliseum del San Andrés”

Va ser lloc no només de projeccions cinematogràfiques, sinó també de representacions teatrals i líriques: L'Africana, una òpera de Meyerbeer el 27 de febrer de 1927; Rigoletto, de Verdi, el 3 d'octubre de 1944, etc. Al seu escenari hi van actuar cantants lírics de la talla de Marcos Redondo, Hipólito Lázaro i Emili Vendrell.

Amb l'arribada del sonor va seguir fent programa triple primer, i doble després (amb el corresponent NO-DO, mentre va ser obligatori) fins el seu tancament el juny de 1981.