En un principi s'anomenava Cinema Ideal, i després Alhambra (llavors popularment conegut com “el filferro”) Sense que es tingui una data concreta de la seva inauguració, sembla possible que fos pels voltants de 1920, i que el canvi de nom a Atlàntida fos cap a la temporada 1934-1935, ja integrat a CINAES, una cadena d'exhibició que tenia diferents cinemes a Barcelona.

Als darrers anys de vida es va fer servir per a promocions comercials, projectant-s'hi una pel·lícula i oferint, els comercials de torn, els seus productes al llarg de descans. El maig de 1978 va tancar definitivament com a cinema, car des del 1974 diferents inspeccions municipals hi van detectar incompliments de la normativa vigent. Malgrat les seves propietàries, les germanes Maria i Concepció Brotons (filles de Vicenç Brotons Llort, l'anterior propietari), van presentar al·legacions, va ser clausurat i, posteriorment, enderrocat.